Comparteix els teus contes a MésqueContes.

Benvingut a MésqueContes. Un concurs obert a tots els pares i mares que no volen que es perdi mai la bonica tradició d’explicar contes als fills abans d’anar a dormir. T’animem a que ens enviïs els teus contes més especials. Aquelles històries que et demanen cada nit els teus fills i que desitgen que mai s’acabin. Entre tots els contes rebuts, un jurat compost per Henning Lykke Jensen, fundador del Grup Flexa, Miquel de Palol, arquitecte, escriptor i poeta, Roger Passola, director gerent de Mobles Maldà i Eva Sánchez-Hermosilla, directora de continguts de Factor Essencial, escolliran el guanyador que rebrà un val de 1000€ en productes Flexa.

La data límit d’enviament és el 30 de Juny del 2010.

Tots els teus contes i els dels altres pares i mares que vulguin participar es publicaran en el blog en ordre cronològic. D’aquesta manera, podràs sentir la satisfacció de compartir les teves històries increïbles d’abans d’anar a dormir, així com descobrir nous contes amb que sorprendre als teus fills.

Si vols compartir el teu conte i guanyar el concurs, fes un click aquí.

Conte popular (Aries03)

Al principi del món, quan els homes es van començar a servir dels animals, hi havia un xai que vivia al mig d’un prat. Es passava les hores menjant, i si algú li parlava contestava tot mandrón: I un be negre.

Un dia va passar un pastor que tenia fred i li va dir:

-Xai, perquè no em dónes una mica de la teva llana?

-I un be negre – va replicar l’altre.

Més tard va passar un altre pastor que tenia set:

-Si em donessis una mica de llet no passaria set.

-I un be negre – va replicar el xai.

Els dos pastors van anar a veure el Geni de la Muntanya i li van explicar que hi havia un animal que no volia col·laborar i que només sabia dir i un be negre.

-Molt bé, ja l’ensenyaré jo – va dir el Geni. I se’n va anar a buscar el xai.

-Estimat amic, és veritat que et negues a col·laborar? – li va preguntar.

-I un be negre – va contestar l’animal.

I llavors, es va començar a tornar de color negre.

-Això que t’ha sortit és llana negra, i t’hauràs d’aguantar que cada vegada que algú vengui llana negra vindrà a esquilar-te la teva.

Des de llavors hi ha bens negres, però tenen molt mal geni.

Eva Contes fins a 8 anys, General

Cuento popular (Karix)

Eva General

Conte Xíl·lux – Àfrica (Aleesha MA)

En Jwok, el déu suprem, viatjà al nord i hi trobà argila blanca amb la qual va modelar els europeus; i va modelar els àrabs amb argila vermella, i els africans amb fang negre.

Després es digué:

-Donaré als homes unes cames llargues perquè caminin com els flamencs quan pesquen a les maresmes, els donaré uns braços llargs perquè facin servir una aixadaa de la mateixa manera que els micos fan servir un pal, els donaré una boca perquè mengin i mil i una llengua perquè cantin, i els donaré uns ulls perquè vegin el que mengen i unes orelles perquè sentin les cançons.

Eva General

Relat Almohade – Àfrica (3rdApple)

La Fukay era una dona de llinatge noble. Un dia, la seva tribu va planejar una emboscada contra un malfactor que havia saquejat el seu campament no feia gaire. El bandit, que es deia Sula, era conegut com un bon corredor, i per aquest motiu els homes de la tribu de Fukay l’esperaven amagats al costat d’una font.

Van pensar que després de beure aigua a dojo ja no podria correr amb la rapidesa habitual. El seu pla tingué èxit, i van estar a punt de capturar en Sula, però l’home es precipità dins de la tenda més propera, que era la de la Fukay, i li va demanar asil.

Quan els homes de la tribu entraren darrere del bandit, ella cobrí el fugitiu amb un mantell, desembeinà una espasa i s’interposà entre ell i els perseguidors.

En adonar-se que estaven decidits a capturar en Sula, la Fukay va fer una cosa que cap dona lliure faria si no estigués desesperada: s’arrencà el vel i cridà demanant auxili.

Els seus germans es presentaren immediatament a la tenda.

-He donat asil a aquest home; us prego que el defenseu en nom meu – digué.

Els germans de la Fukay van desembeinar les espases i van jurar que matarien l’home que gosés posar les mans damunt d’aquell a aquí la seva germana havia donat asil.

Els homes de la tribu es retiraren. I el bandit es va salvar, i escapà al desert.

Eva Contes fins a 8 anys, General

Cuento popular (Pupy)

Hace mucho tiempo hubo un rey que un día se despertó a medianoche. Decidió salir al jardín a tomar el aire, y cual fue su sorpresa al advertir que los soldados que hacían guardia en la entrada de sus aposentos estaban completamente dormidos. Al rey, eso, le puso los pelos de punta. Solo de pensar que cualquier enemigo suyo podría haber entrado tranquilamente en su habitación y matarlo.

El rey nombró otros guardianes. Pero resultó que éstos también se dormían. Todos se dormían un día u otro porque las noches eran largas y aquel era un país de dormilones. Pero quien ahora no podía dormir era el rey. No podía confiar en sus guardianes y tenia miedo que alguien le hiciese daño.

Total, que cada vez tenía más mala cara y estaba de más mal humor. Hasta que un día, la reina que hacía años que dormía al otro lado del castillo, dijo que tenía la solución. Fue a los aposentos del rey e hizo cambiar de sitio todos los muebles. La gran cama real que estaba al fondo de los aposentos, lo hizo poner en la entrada, justo al otro lado de la puerta donde había la guardia.

-Ya está, esposo mío – dijo – Ahora puedes estar tranquilo que tus guardias no se dormirán más. Y, efectivamente, así sucedió. Algunas veces que el rey despertaba a medianoche y salía a observar, encontraba a los soldados vigilantes y atentos. Extrañado por el cambio, el monarca preguntó a la reina cual era el motivo de que su idea funcionara tan bien.

-Muy sencillo, rey mío – contestó -. Son tus ronquidos terribles que no les dejan dormir. ¿Por que crees que me fui al otro lado del castillo?

Eva Contes fins a 8 anys, General

Cuento popular (Faithlessgirl)

No hace mucho tiempo, el padre de una familia esquimal se fue a cazar en compañía de sus dos hijos pequeños. No encontraban ningún animal, y cada vez tenían que ir más lejos hasta que una tormenta los sorprendió en medio del desierto helado.

El trineo volcó y cayó al fondo de un precipicio. Todos los perros menos uno murieron y el padre estaba malherido. La difícil decisión de ir a buscar rescate les tocaba a los dos niños que eran los únicos sanos. Perdidos como estaban, caminaron durante cinco días hasta que encontraron, ya al limite de sus fuerzas, una colonia esquimal de la cual partió una expedición que pudo rescatar al padre con vida.

Cuando les preguntaron a los niños de donde habían sacado las fuerzas y el valor para su gesta, respondieron:

-Todo el rato pensábamos en pasteles de grasa de caribú, nuestro plato favorito.

Desde entonces, su madre, siempre que podía, para comer les hacía pasteles de grasa de caribú.

Eva General

Conte popular. (Soleya)

En un país llunyà hi vivia un home de molt bon cor que tenia un fill ruc i desobedient. L’home patia en veure les malifetes i bretolades que feia el seu fill, però com que el seu bon cor no deixava que el castigués com es mereixia, el que feia era cavalcar fins a la muntanya, i un cop allà, es desofegava cridant al vent allò que l’hi hauria d’haver dit. Però un dia, el geni de la muntanya va decidir ajudar l’home. I com que el ressò havia enregistrat totes les seves paraules va ordenar-li que quan el fill passes per allà, les hi repetís ben fort. I ja us podeu imaginar la por que va agafar en sentir la veu de son pare que venia de la muntanya i que el renyava per les seves males accions. Tanta que de seguida va canviar de conducta.

Eva Contes fins a 8 anys, General

Cuento popular (Lynt)

Un vez una pajarita puso unos huevos tan bonitos que pronto fueron la admiración de todo el vecindario. Y ella muy presumida, se pasaba todo el día calentándolos y haciéndolos brillar, mientras decía a las vecinas que la visitaban:

-¿Qué le parecen a usted? ¿A que son una maravilla? De estos huevos al menos tiene que salir una águila real o un ave del paraíso o un pájaro de fuego u otra ave fabulosa cualquiera…

Pero pasó que, después de romperse los caparazones, no salieron nada más que simples polluelos microscópicos y raquíticos, lo cual fue motivo de risa de todo el mundo y de mucha vergüenza para la pájara presumida.

Es lo mismo que pasa con mucha gente: por fuera parecen muy importantes, pero todo es caparazón, y por dentro son unos pobres infelices.

Eva Contes fins a 8 anys, General

AINOS

Una vegada hi havia un jove ben plantat i ric que havia decidit casar-se. Però era molt difícil. Cap noia no li acabava de fer el pes: l’una era massa jove, l’altra massa orgullosa…

Un dia, passant a prop d’una font, va veure una jove que agafava aigua. S’hi va acostar, hi va parlar i, com que li va agradar força, hi va tornar l’endemà. Finalment, li va demanar que es casessin, però ella li va contestar:

-El que es vuLgui casar amb mi, aura de fer un forat a l’aigua.

-Però això és imposible-va cridar el jove-. Mai no trobaràs marit.

-Sí que en trobaré un – va replicar la noia mentre se n’anava-. Aquell que estima de debò supera tots els obstacles.

El jove va pensar que estava una mica boja, i va intentar no pensar-hi més. Al cap d’una temporada, de totes maneres, va tornar a la font, però la noia no hi era. Feia tant de fred que l’aigua no rajava i el toll d’aigua s’havia gelat. El jove va esperar una bona estona i, de sobte, va tenir una idea.

D’un cop de bastó, va partir el pa de gel, llavors va córrer a buscar la noia per ensenyar-li el forat que havia fet a l’aigua gelada.

Es van casar a la primavera i van ser molt feliços.

Eva Contes fins a 8 anys, General

Flygirl

Ramón era un niño normal y corriente, iba al colegio todos los días, tenía amigos, estudiaba, hacia los deberes, etc. Pero a diferencia de muchos chicos de su edad tenía una afición muy peculiar, desde pequeño le gustaba montar, pintar, diseñar y construir ejércitos de muñequitos de plástico, les ponía nombres y cargos a cada uno. Llevaba tiempo con su proyecto y le faltaba muy poco para tener dos ejércitos completamente acabados. Continuar…

Eva Contes fins a 8 anys